ja tenim cap d'any!!

Aquest serà el cap d'any més barato de la història!! i a prop de casa!!!

RODÓ!!



Qui s'apunta??

Ptons

el mes de les llistes

El desembre és el mes de les llistes per excel·lència.
En el meu cas, ja sabeu que jo faig llistes de tot allò que puc per no oblidar res. Però el desembre en faig dues que només s'escriuen per aquestes dates: la llista de regals de nadal i la llista de propòsits d'any nou.

La primera és orientativa, per facilitar les coses a la família a l'hora d'encertar els regals. L'he de començar força temps abans de la data d'entrega perquè si intento fer-la a corre-cuita no acabo posant res interessant. En canvi, durant l'any sempre se m'acuden coses que si no anoto s'obliden.
Em direu que quin pal estar pendent sempre de la llista de nadal, però és l'única manera eficaç que he trobat per induir a regals útils enlloc d'inútils.

La segona llista fa més temps encara que l'escric. De fet, més que una llista és un conjunt de notes mentals que vaig fent amb el temps. Algunes d'aquestes notes són d'aplicació relativament imminent, d'altres per bastant més endavant. Ja veieu que no faig gaires escarafalls.
Però un nou any no és més que una bona excusa per proposar-se fer segons què o canviar determinats hàbits. Amb això vull dir-vos que sovint no cal que esperem a canviar d'any per canviar la nostra vida. De vegades el més fàcil és simplement tallar-se el cabell i començar de nou amb allò que et fa tanta il·lusió.


Sigueu feliços!

Ptons

cançonetes

Com haureu notat he actualitzat una mica l'ordre de les cançons que formen la banda sonora d'aquest meu blog. Ja fa temps que sentíem el Sabina només arribar, però aquests dies em venia més de gust sentir Camille i Cali. Sí, és francès, però ja sabeu que jo l'entenc i el parlo, i que m'agrada. Us poso les lletres de dues de les cançons. Hi ha alguns trossets que m'agraden especialment.

Tant debò jo pogués expressar així els meus sentiments sempre que caldria... mica en mica se n'aprèn, però és potser un dels aprenentatges més difícils que s'han de fer a la vida. Tot el que implica llimar, perfilar, canviar i millorar aspectes del caràcter, de la personalitat de cadascú és dificilíssim. Però si es fa conscientment l'esforç acaba valent la pena, perquè vol dir que es fa amb la intenció de créixer com a persona, de fer la vida més agradable i per tant de buscar la felicitat personal que sovint va lligada a la dels que t'envolten.

Total, que mica en mica s'omple la pica. I així vaig fent jo, i mica en mica sóc més feliç. Només espero que la felicitat no tingui límits i que sempre pugui anar creixent perquè fer aquest camí també em fa ser feliç.

Ptons


Ta Douleur - Camille

Lève toi c'est décidé
laisse moi te remplacer
je vais prendre ta douleur

Doucement sans faire de bruit
comme on réveille la pluie
je vais prendre ta douleur

Elle lutte elle se débat
mais ne résistera pas
je vais bloquer l'ascenseur...
saboter l'interrupteur

Mais c'est qui cette incrustée
cet orage avant l'été
sale chipie de petite soeur ?

Je vais tout lui confisquer
ses fléchettes et son sifflet
j'vais lui donner la fessée...
la virer de la récré

Mais c'est qui cette héritière
qui se baigne qui se terre
dans l'eau tiède de tes reins ?

J'vais la priver de dessert
lui faire mordre la poussière
de tous ceux qui n'ont plus faim...
de tous ceux qui n'ont plus rien

Dites moi que fout la science
à quand ce pont entre nos panses ?
si tu as mal là où t'as peur
tu n'as pas mal là où je pense !

Qu'est-ce-qu'elle veut cette conasse
le beurre ou l'argent du beurre
que tu vives ou que tu meurs ?

Faut qu'elle crève de bonheur
ou qu'elle change de godasses
faut qu'elle croule sous les fleurs
change de couleur...
je vais jouer au docteur

Dites moi que fout la science
à quand ce pont entre nos panses ?
si tu as mal là où t'as peur
tu n'as pas mal là où je chante !

-------------

Il y a une question - Cali

Penses-tu moi comme je pense toi ?
Penses-tu ca, aussi souvent que moi ?

Penses-tu que c'est la bonne cette fois ?
Penses-tu pouvoir me faire oublier la conne d'avant toi ?

Suis-je bien fait pour toi ?
Dans 2000 matins est-ce que ma tte te reviendra ?

Suis-je aussi bien foutu que voudraient le sentir tes doigts ?
Quand ils partent l'claireur me chercher sous les draps ?

Est-ce que a va sourire pour nous si l'on croise les doigts ?
Est-ce que l'on pourrait se perdre tout d'un coup comme a ?

Aurais-je assez de talent ?
Pour que tu m'aimes tout le temps ?

Approche
Il y a cette question qui ne me lache pas
O vont les canards quand il fait trop froid ?

Penses-tu rester toujours tout prs de moi ?
Saurais-je mieux t'aimer que celui avant moi ?
Pourrais-tu mourir dans le creux de mes bras ?
Est-ce que la jalousie nous dvorera ?

Toutes ces questions qui me tiennent
Toutes ces questions qui me saignent

Approche
Il y a une question qui ne me quitte plus
Sur quoi tirent les chasseurs quand ils ont trop bu ?


Pourrais-tu me descendre quand la rage monte du fond de toi ?
Pourrais-je renifler le fond de tes culottes quand tu n'es pas l?
Croqueras-tu toujours ma bouche avec autant de foi ?

Croque ma bouche
Croque l
Croque l ...HO

Aller

Approche
Il y a cette question qui hante mes nuits
Combien de jours de deuil la mort de johnny ?

Cap de setmana

Per fi tocava un cap de setmana de veritat, de dos dies sencers, i a més amb un dilluns de propina. Probablement el millor dilluns de l'any, un dilluns festiu. On s'és vist això?

Dormir, expos, danses, barça, dormir, bricolatge, cerveseta i vinet, El Quinto a l'Indus, ball, dormir, bricolatge...

En fi, un cap de setmana força complet. Res d'especial, tot molt normal, vida diària però de cap de setmana, un plaer.

Això del Quinto que dic per aquí dalt us explicaré què és. És un joc de Sabadell típic d'aquestes setmanes prèvies a Nadal. De fet és un bingo, cadascú té un cartró i hi ha un lloro que canta els números. Però els números es tapen amb guixes (llegums secs) i el lloro canta els números d'una manera particular i característica, per exemple:
- Sant Esteve... el 26
- Sant Lluís... el 21
- Pelo! a l'avi! l'avi 90
- el que sempre surt, el 17
- un de petit, el que fa 9!
- Parella! de músics, 55

i així anar fent. Cada lloro canta diferent i quan no els conexies vas una mica de bòlit. Es juga al quinto (línia) i a la plena (un requadre). És divertit perquè la gent va cridant coses mentre el lloro canta, li contesten, pregunten, demanen que canti els números que els interessa... un sarau, vaja.


I res, per acabar només una reflexió... els del trànsit diuen que hi ha hagut tantes cues a les carreteres catalanes, però Barcelona estava plena com un ou. Així que jo em pregunto, no havia de marxar de pont la gent???

Ptons

Trobada Piamontesa

Aquesta nit seré aquí, a veure el meu mestre de Masurka :) si us hi voleu afegir ja ho sabeu. De moment, avui que no treballo vaig a veure alguna de les moltes exposicions que tinc pendents.


Ptons