Caçadors de bolets!.

El cap de setmana passat vam fer honor a la tardor i vam sortir a caçar bolets.
De l'any passat ja tenim un mestre boletaire que ens porta als racons que ell coneix i ens explica què podem collir i què no. Aquest any vam repetir, el mateix lloc però amb més èxit.
El més divertit és que quan circulàvem pel camí d'accés al bosc anàvem trobant un munt de cotxes aparcats i pensàvem: això serà la Rambla... Fins i tot al lloc on vam deixar el cotxe hi havia una colla d'homes que ja duien el cistell ben ple i estaven esmorzant tranquilament. Eren les 10:30h (som uns domingueros, però vam dinar de meravella amb el que vam collir!).
Ens van dir que n'havien deixat alguns i que hi havia moltes llenegues (llàstima que cap de nosaltres sabia quin aspecte tenia una llenega...).



De seguida vam trobar els primers bolets coneguts i comestibles. És una zona on típicament s'hi troben camagrocs, i l'any passat ja en vam collir un cistell ben ple. De fet, n'hi ha tants que no cal caminar gens per collir-los. Com diu la Laura: "poses el cul en un lloc i en culls uns quants. Bellugues el cul una mica i en tornes a collir". Depèn de per on camines els trepitges de tants que n'hi ha.
I amb un cop de sort, de sobte vaig veure un bolet força gros i familiar. El vaig collir i el vaig ensenyar al nostre mestre. La seva resposta va ser una cosa com ara això: "cabrona! és un rovelló!!"
I us ben asseguro que era gros! i semblava sa! mmm... A partir d'aquell moment els camagrocs van passar a un segon pla i em vaig dedicar a buscar rovellons a sota les herbes al peu dels pins. I així anar fent, en vaig collir uns 7 o 8. De fet, fins i tot l'Àlex i la Laura en van trobar un cada un. En Joan... pobret...

Aquí teniu la prova del que us explico:



Després, cap a casa a dinar hi falta gent. Mentre uns netegen els bolets els altres preparen les verdures i l'arròs.




Val a dir que estava tot boníssim: l'arròs amb verduretes i camagrocs, i els rovellons fregidets amb all i julivert.
De fet, de tanta gana que teníem ens vam oblidar de fer una foto al tiberi ja cuinat...

Avui, després de la visita dels meus pares i dels meus sogres per endur-se uns quants camagrocs, encara me'n queden forces a la nevera. Imagineu-vos si n'hi havia!!

Ptons