l'última imatge del post anterior era de...

Després d'haver creat expectació us revelaré que l'última imatge del darrer post, com alguns ja sabíeu, era de...

LE MONT SAINT MICHEL


Si senyor! La mítica muntanya marítima accessible només amb marees baixes a través d'una extensa platja de la Bretanya.
Per aquells que encara no l'hagueu visitat us diré que avui en dia l'asfalt i els avenços constructius han permès crear una passarel·la que hi permet l'accés independentment de la marea. Hi ha grans pàrkings al voltant, alguns dels quals és cert que s'inunden amb les crescudes de les marees, però sempre trobareu algun lloc per deixar el vehicle (pagant, és clar).
És una de les últimes "poblacions" que trobareu a la costa de Normadia i just abans d'entrar a la Costa de la Bretanya.

De Bretanya us destacaré, d'una banda la Côte Eméraude (Costa d'Esmeralda) que porta aquest nom pel color de les seves aigües. Al final d'aquesta costa, cap a l'oest, hi ha Saint-Malo, una ciutat fortificada reconstruïda íntegrament després de la seva destrucció pels bombardejos americans de la 2a GM. De tant "nova" que està, sembla de mentida i tot!
A nosaltres el que més ens va agradar fou la seva platja, que vam veure amb la marea baixa, la qual cosa ens va fer entendre encara més perquè els pintors impressionistes eren fanàtics dels paisatges de platja. Jutgeu-ho vosaltres mateixos:


I per altra banda, la costa de Granit Rosa, espectacular per les pedres del mineral que hi dóna el nom. Té un relleu tipus Costa Brava però el clima i el sòl no són ni de bon tros els mateixos :)


Aquesta foto és simplement una curiositat. Volia que veiéssiu què passa amb els vaixells amarrats a port quan baixa la marea. Fixeu-vos que queden literalment clavats a la sorra!


I per si algú desconeixia la passió francesa per la Nutella (infinitament millor que la Nocilla) aquí teniu una prova gràfica del fet. Això és un rebost i la resta són tonteries!


Creuant la península bretona de Nord a Sud, arribem a Carnac. Segurament us sonarà el seu nom, ja sigui perquè ahir hi van detenir dos dirigents d'ETA, o perquè és un dels principals punts on es concentren una gran quantitat de monuments megalítics (dòlmens, menhirs, aliniaments).
Perquè veieu que l'Obèlix va existir i va deixar petjada:


I això són els aliniaments, milers i milers de menhirs de totes les mides i formes aliniats en un total de més de 5 km dividits en 3 zones. Espectacular! Avui dia estan tancats per propiciar la regeneració de la flora que els envolta, i només es poden veure des de fora, amb un passeig a peu o en trenet, o bé enfilat en aquesta torre.


D'allà, ja baixant per la costa Oest i Atlàntica vam fer una aturada a La Rochelle. Poble típicament pescador on vam menjar un dels millors dinars i àpats del viatge. Concretament aquí:


Un xiringuito al port marítim on feien tapes de musclos a la papillote, sardines, gambes, llagostins, ostres, navalles, etc. per preus de 6 a 10€. I frescos del dia! deliciós...

La següent parada fou Bordeaux ciutat. Jo tenia un record molt distorsionat d'aquesta ciutat de quan era petita. Recordava una ciutat amb els cartells dels noms dels carrers molt amunt i sense fonts ni papereres.
Però va resultar ser un petit París. Edificis tots del mateix estil, places encantadores, espais grans i la millor sorpresa de la tarda: LE MIROIR D'EAU (el mirall d'aigua)


Per uns petits orificis, tot d'una, comença a sortir aigua vaporitzada, molta aigua vaporitzada, fins formar una mena de boira. Els nens i les nenes, els pares i les mares, i tothom qui hi passa, embogeix i es descalça per córrer per aquesta superfície llisa, fosca i humida.


Després l'aigua deixa de sortir una estona i tot el terra queda brillant i reflecteix els edificis i la gent. Finalment, per tancar el cicle, l'aigua torna a brollar per uns altres orficis i va omplint molt sutilment el mirall amb 2 dits d'aigua. La gent embogeix de nou i córrer arrossegant els peus nuus i esquitxant davant seu.
Un gran invent, un parc infantil (i no tant) fantàstic.

I ja per acabar l'última visita espectacular del viatge:


Una duna???????? a França????????


Doncs sí. La Costa d'Aquitania no té massa secret, relleu pla, platges de sorra blanca i llargues i poc més. A part de la Duna de Pilat. Una duna de formació natural a causa d'un gran banc de sorra oceànica situat molt a prop i que els diferents fenòmens naturals han anat portant fins aquí. Fa uns 100 m d'alçada i uns 2,7 km de longitud. Per pujar-hi s'han habilitat unes escales a la sorra, i per baixar el millor és fer-ho corrent pendent avall!
La duna continua en moviment i cada any guanya uns 3 o 4 metres a la pineda que té just darrere.

No em direu que França no dóna de sí, oi?

Ptons