més cròniques del viatge

Aquests dies he estat triant les fotos de les vacances (fins ara no havia tingut temps de fer-ho, i de fet encara falten els mils de fotos d'en Joan...) i m'han vingut moltes ganes de penjar-ne algunes aquí per ensenyar-vos alguna de les coses més interessants que hem vist.

Per començar us diré que a Bèlgica és relativament senzill trobar un carrer o una plaça amb el meu nom, la qual cosa em fa molta gràcia ja que, al nostre país no se'n veuen gaires!
Per això vaig anar a veure totes les places i carrers que vaig poder amb el meu nom, i aquí us deixo un testimoni que això que us explico no és inventat.


Es tracta d'un petit poble a la frontera entre Bèlgica i França, una mica a l'interior, gairebé tocant a Lille, anomenat TOURNAI.
Val a dir que la plaça no tenia res més d'especial a part del nom ;)

Des d'allà vam fer uns quants km cap al nord de França (sense arribar al Pas-de-Calais) fins un poble anomenat Cassel. No us n'ensenyo cap fotografia, simplement us diré que és curiós perquè es troba damunt d'un turó i és el primer turó que hi ha després de tota la plana de Bèlgica, de manera que des del seu mirador es veu tot el país. És espectacular!
Ah! per cert, si hi voleu dinar, atureu-vos al restaurant més "cutre" de la plaça principal, s'hi menja de meravella. Nosaltres vam entrar per la porta seduits per una olor de no sabíem què i ho vam demanar. Després va resultar ser carn acompanyada de cebeta fregideta, mmm... deliciós! i per quatre duros!

La següent gran visita fou això, segurament ho heu vist abans:


És una de les dues "falaises" (penyasegats) que limiten Étretat, una població turística gràcies al relleu espectacular que l'envolta, la Falaise d'Aval. S'hi pot pujar a peu per unes escales, no es triga gaire i les vistes són espectaculars. Sempre havia volgut veure uns penyasegats tan verticals com aquests.

Uns dies després, i uns quants km enllà, vam fer la ruta que et porta per tots els poblets costaners de les platges del Desembarcament de Normandia. Això és el que volia mostrar-vos.


Aquesta és Omaha Beach, on es va fer un dels desembarcaments simultanis de les tropes aliades, americanes, canadenques i angleses, a Normandia.
La fila d'objectes negres que veieu sobre la sorra són restes del port provisional que van haver d'idear i muntar els aliats per poder desembarcar en aquest indret.
I el penyasegat del final era un dels punts de control estratègics dels alemanys, imagineu-vos les vistes des d'allà dalt...
Doncs per dalt era així:


Aquesta vista és d'un d'aquests penyasegats de control dels alemanys, "La Pointe du Hoc". Si us hi fixeu es veuen uns grans sots, avui dia coberts d'herba, que no són més que els espectaculars forats que feien les bombes que van llençar els aliats des dels seus avions per aconseguir fer retirar els alemanys d'aquesta posició. I és que mentre els bombarders atacaven els alemanys, un grup de 255 soldats aliats s'enfilava, escalava, per les escarpades parets del penyasegat des de la platja (30 m d'alçada), sense més útils que unes cordes, unes escales i poc més. En 5 minuts van arribar a dalt i van prendre el control de la "Pointe du Hoc". Només 90 d'aquests soldats van arribar sans i estalvis a dalt, la resta van morir o van resultar ferits.

No lluny d'allà hi havia un dels molts cementiris destinats als soldats aliats morts aquells dies. Això és només una minúscula mostra de la gran extensió de terreny que ocupa el cementiri dels soldats americans, cadascun dels quals té la seva creu, cristiana o jueva, i el seu nom i data de naixement i mort. Fins i tot els cossos no identificats tenen la seva amb un missatge que recorda la seva participació a l'assalt.


Són d'aquelles coses que s'han de visitar un cop a la vida per prendre consciència del significat de les xifres que ens diuen que milers i milers de persones van lluitar, patir i morir en aquesta guerra. Fins que no veus la immensitat d'aquests territoris destinats a cementiris, o la mida dels forats de les bomes, no entens el significat de totes les dades que et donen.
I és irònic, si voleu, veure com avui els nens petits juguen i corren per entre els forats de les bombes, s'amagaven dins els búnquers o jugaven sobre les roderes per on circulaven els canons.


I això és perquè aneu fent boca i mireu d'endevinar de quin indret es tracta. Què és el que veieu al fons de la imatge?


Ptons