dimarts, febrer 22, 2011

el meu nen i jo


és tan dolç...

encara que no li agradi el cotxe ni el cotxet,
encara que vulgui molts braços,
encara que es desperti tan bon punt el poso al llit,
encara que li caigui sempre la pipa...

és tan bonic...

5 comentaris:

Anònim ha dit...

i tant que ho es.

Raquel ha dit...

Quin goig que feu.

És maquíssim i està molt gran!


:)

Anònim ha dit...

:) petons per als dolços!

olga

avi rossend ha dit...

I com s'agafa amb la maneta a la seva mare!

Els avis ha dit...

Tinc moltissimes ganes de veure'l i poder gaudir de las seves noves habilitats. Fins aviat
La seva iaia Margarita que esta molt lluny, aviat arribara i i el portara a passejar.
I el seu avi Joan Maria, li fara una tonteria, gu... gu... gu...